dissabte, 29 de novembre del 2008

Palometa..


Observándonos,
Observándome tras el frío y el cristal.
Llorándome.
Consuelos falsos e interesados.
Te susurran paraísos donde desierto yace.
La niña que les solloza ya piensa con madurez,
detecta la certeza, detecta el saber de una ausencia,
la realidad más profunda que el dolor.
Adineradas apariencias más allá de la felicidad
cegaron a los que te vieron crecer.
Ignorando todo tipo de júbilo que de algún sentimiento viniera.
Prescindiendo de tu querer.
Te expusieron a tipos acorazados con chaqués.
Sin expresión, no más que la de la arrogancia,
Sintiéndome en lo único privado que esa gente te había dejado: tu corazón, tu mente, tu ser.




Observándonos,
Observándote tras la fachada de las apariencias,
Deseándote.
Agarrando mi furia a la coherencia.
Siendo inútil y torpe a tu alcance,
alcance pospuesto por los que te rodean, nos alejan.
Me resisto a la idea de que tal vez todo quede como un recuerdo.
Pertenecemos a un mismo mundo de dos realidades.
La lucha no será en vano, mi sentimiento trepará como una hiedra superando los listones amontonados.
Sus miradas de grandeza no logran humillar mi honradez.
Lloro al amanecer, empiezo la jornada, mientras tu estas arropada entre sábanas,
No me ves.



Observándonos,
observando inquietos lo que se separa,
tal vez, que no debió suceder jamás,
vuelve todo a su lugar
vuelve este frío despertar,
ahora sediento del roce de tu pelo con mi piel.
Vuelven a caer firmes soldados enamorados,
Destrozados, amarrados a sus vidas,
diferentes, desconocidas.
Acechan cruces de miradas extrañas,
El amor no es amor, solo nuestra nostalgia.


Observándonos, destrozándonos, amándonos nos dijimos adiós.


diumenge, 9 de novembre del 2008

Aixó que forma part de la meva vida...


Un equip es una paraula molt gran, amb molt sentiment, imposible de definir.. un equip, un equip, un equip... un equip es aixó de ahi dalt, no té més, no es pot definir amb paraules cultes com ho definiria la wiki, ni ix en un diccionari.. pero tan sols, i unicament tan sols, un equip es el que veieu en la foto!!

Ens ajudem unes a les altres, hi ha companyerisme, amistat, emocions, sentiments... mil sentiments junts en un mig camp, o en un simple partit..

Com ahi, per exemple, hi havien moments que tenies la sensació de que anaves a caute enterra, que no podies més, arribava Marta o Laura i es feien el teu treball.. moment en els que dius, he de fer-me forta ara, i creixes, creixes d'una manera tan brutal que tires a una tia que es pasa un cap al terra, i dius: Tanta força tinc?! No.. tan sols tens ganes de matar-la, pero res mes xD

En el moment que agafen a la teua delantera pel coll, es quedes parà, sense saber que fer, i derrepent, ixes a correr, tornant-he loca, volent pegar-li una galtà i asclar-la, pero no pots, perque també está en joc la teua expulsió; vas, l'aspentes, li xilles mil voltes flipà i totes de l'altre equip es diuen que es tranquilitzes, tornes, tornes en rabia, en impotencia per no poder fer res, apretant els punys, tenint ganes de pegar-li a la paret i trencar-la, t'ixen les llagrimes, de rabia, de furia, de tristesa perque li han pogut fer mal i per culpa de la expulsió perdre un partit que practicament estava guanyat, impotencia, sobretot impotencia, es tremola tot el cos... llagrimes, llagrimes que ixen sense voler, sense saber que fer ni que dir... matar al arbitre pero dins del camp, es la unica persona que has de respectar...

Mil faltes, mil enganxonaes entre unes i altres, mil rises de coses que pasen en eixes 2 hores, picaes, no parar de pegar xillits com una salvatge pero a la cap i a la fi tot te el seu resultat...


Castral 2 - 3 La Vila


El futbol es com tot, com els estudis, que estudies, aprobes, que no, res... que lluites i ho dones tot en eixes 2 hores, guanyes, que no... cagalló!!

En un equip lo esecial es donar-ho tot, lluitar en cada moment el 100% de tu, i encara que diguen que ho fas mal, tindre la conciencia tranquila i dir: Jo he fet el que he pogut.. Després esta la confiança, l'amistat, l'alegria, el companyerisme, la tristesa... tots, tots aquells sentiments que tan bé es fan sentir Deu. o tan bé es fan sentir merda... pero per aixo estan totes eixes, que erem 16, i cada dia anem sent més, cada dia anem sent més grans, mes fortes... LES MILLORS! Per aixo estan totes eixes, perque si tens un moment de baixada, elles, totes elles, estan per a muntar-te fins a l'infinit i més enllà...

Gracies... moltissimes gracies a totes vosaltres per ser com sou, perque sou inmillorables... Vos adore!!

Aquest any sabia que era un cop dificil seguir... i la veritat, es que vaig estar a punt de deixar-ho, pero una volta comenses, saps que es imposible, el futbol es una cosa que du en la meua vida oficialment 5 anys, pero dins meua ha estat tota la vida, influencià per mon pare, i per pegar balonaes desde que era un mocós i sabeu que... donaria el que fora per no creixer, per no passar d'así.. cada dia m'és més impossible anar als entrenos, pels examens i els estudis... pero sempre que puc no falte...

No podria excluir el futbol de la meua vida, perque simplement forma part d'ella, al igual que totes elles...

Gracies per donar-e la oportunitat de seguir jugant, estigeu segurs de que no la desaprofitaré...

Encara que algun dia tocarà penjar les botes...

GRAN EQUIP... SOM GRANS^^