Et mereixes açò i tot...

Heu d'admetre que al cap i a la fi, som com som gracies a aquelles persones que ens envolten i que ens ajuden a evolucionar. Pot ser no tot el món haja tingut la mateixa sort que jo, però des del primer dia, al meu costat, han hagut i hi han persones úniques, singular i extraordinàries.

Sempre he intentat rodejar-me d'aquelles persones especials que aporten sentit a ma vida. Que cada dia aporten alguna cosa nova i que cada dia pot ser descobreixes coses noves sobre ells o gracies a ells. Moltes vegades m'he enganyat, però altres, per contra, he encertat de ple amb vosaltres. Si si, vosaltres... Tots els que feu que ma vida seguisca el seu curs natural, caient i alçant-me, per mi sola, o amb la vostra ajuda. Sempre he dit que ma vida la formen persones especials. Sóc experta en seleccionar persones, analitzar-les, investigar sobre elles i decidir si mereixen formar part d'aquesta.

El que si que es de veres, es que ningú decideix on aparèixer. Ma mare està farta de dir-me que jo deuria haver sigut filla d'algun Ministre o d’algú que tingui un càrrec important, i com és evident, que tingui moltíssims diners. No sóc de les persones que pensa que els diners donen la felicitat, però és clar que hem de ser conscients de que tenir diners dona moltes més facilitats. Des de que ma vida va començar a Castelló tinc la sensació de que els estic arruïnant, però ells tan sols m'exigeixen que el seu esforç es vegi reflectit amb els meus resultats. Per ara, estic intentant no fallar-los. No seran Ministres, però no tinc cap queixa, al contrari, estic molt orgullosa d'haver anat a parar aquí, d'haver-me criat rodejada d'ells, perquè no pot ser millor, ni més bonic. La meua família es inigualable. 

Ningú elegeix on apareix, però si decideix què tipus de vida vol viure. Sóc molt feliç de tenir a les persones que tinc al meu costat, aquelles que donen sentit a ma vida, però sobretot, sóc feliç de tenir la família que tinc. Des de ben petita m'han ensenyat uns valors espectaculars que he anat adquirint amb els anys. Els meus pares es mataven a treballar per mi, per donar-m'ho tot, i els ho agrairé sempre. Sabeu la frase eixa que diu: “Madre sólo hay una”. Quanta raó té. Últimament m'he oblidat de ser la filla exemplar que he sigut sempre. Estic furiosa amb el món, i no tinc altra cosa que fer que pagar-ho amb la gent que m'envolta, encara que molt més amb ella, sense tenir cap culpa i sense merèixer-li-ho... Estic sent molt injusta, però bé, doneu-me el meu temps... “Rectificar es de sabios”.

Avui és un dia molt especial. La persona més important de ma vida compleix anys. Encara que ella no vaja a llegir-ho, i que a més, gent de Facebook, estic segura de que açò serà el nostre petit secret, que sabreu guardar-me el secret com si fora vostre, us he de confessar, que ella és única.

Ma vida la formaven dos pilars fonamentals, un d'ells no el tinc al meu costat físicament, així que ara li toca a ma mare fer el paper per les dues. Li ho agraïsc tot, però sobretot, li agraïsc la vida. Tenir-la segon a segon al meu costat com si fora l’últim i donant-ho tot, donant el màxim d'ella per mi com si s'acabara el món. Ella em va donar la vida, però ara jo, donava la meua per ella. Era feliç dins de tu abans de néixer, he tingut la infància més feliç que qualsevol nen desitjaria tenir, sóc feliç dia a dia al teu costat, i estic segura de que ho seré sempre, faça sol, ploga o neve. Tot al teu costat és molt més fàcil, per molt que de vegades em queixe. Les coses ara ja no tenen el color rosa que tenien de petita, ni visc al núvol immortal en el que vivia, i encara que ara sigui tot un cop més tèrbol, gracies per donar-me forces cada dia, per desviure't per mi i per estar al meu costat sempre sense cridar-te. Ets única, i la gent ho ha de saber.

Moltíssimes FELICITATS cosa dolça!